Història de la Claca
La Claca començà com la iniciativa d’un grup de joves que volien fer alguna cosa pel seu poble. Formaven part del que s’anomenava Grup de Reflexió, es reunien periòdicament a la Salle Cassà i amb la ajuda i el guiatge del Germà Eduard Blasco parlaven i discutien sobre temes que d’alguna manera o altra els preocupaven, fins que arribaren a la conclusió que no n’hi havia prou amb parlar. Així doncs, el primer any (1990-91) van començar a fer unes sortides esporàdiques de cap de setmana amb els alumnes de sisè de la Salle Cassà que volien. La primera es feu a Santa Ceclina (Caldes de Malavella) i la segona a Ca l’Aldric (Romanyà de la Selva). Les sortides van anar tan bé que el següent curs (1991-92) el grup establí La Claca com a esplai i entitat del poble, i obria les inscripcions als alumnes de sisè i de setè d’EGB.
Durant dos anys La Claca va funcionar com esplai amb una gran resposta dels nens. El Germà Eduard havia estat en agrupaments d’altres pobles i els va proposar als monitors entrar dins l’escoltisme formant un agrupament. En el primer moment van sorgir alguns dubtes perquè cap dels monitors coneixia aquest món, però finalment es van decidir i fou així que el curs 92-93 s’inicià la primera ronda de l’Agrupament Escolta La Claca.
Començà amb dues unitats, la de Rings i la de Pics. I el següent curs s’inaugurà la unitat de Llids. La Claca anava creixent de mica en mica i també augmentava el número de clacaires. Els cursos van anar passant i la ronda 96-97 s’obrí per primer cop la unitat de Truc, amb alguns d’aquells nois i noies que havien participat a les primeres sortides de La Claca quan feien sisè. Es tardà uns quants anys a obrir la única unitat que faltava a l’agrupament, la dels més petits, els Castors i les Llúdrigues. Això no fou fins a la ronda 2011-12.