Escoltisme

Història de l’escoltisme

El moviment escolta es va donar a conèixer l’any 1908 quan Baden-Powell va publicar Scouting for boys. En aquest llibre s’expliquen petites històries i es donen consells per aventurar-se en l’scouting,
és a dir, l’exploració en el medi natural, d’acord amb les normes de
comportament inspirades en els cavallers medievals. Aquest llibre va
significar l’inici de l’escoltisme i molts grups s’hi van començar a
basar. A partir d’aquí, es va organitzar l’associació Scout anglesa, la
primera del món. L’escoltisme es va estendre ràpidament per Anglaterra
(el 1910 ja tenia 109.000 membres). De seguida es va escampar
internacionalment, tant a l’Imperi Britànic com per tot Europa: el 1913
hi havia escoltisme a Alemania, Àutria-Hongria, Bèlgica, Espanya,
França, Holanda, Itàlia i Suècia.

 
En els seus inicis, l’escoltisme s’adreçava a nois d’entre 12 a 17 anys, però es va adaptar aviat a les noies (girls-guides o noies guies), amb la creació del guiatge. També es va adaptar als infants (cups-wolfs o llobatons), amb un simbolisme tret d’El Llibre de la Selva de R. Kipling, i als joves de 18 a 23 anys (rovers o rutes).
 
Des del 1920 els escoltes dels
diversos països es reuneixen periòdicament en grans campaments
internacionals anomenats ‘jamboree’. Actualment l’escoltisme és present a
tot el món, amb més de 38 milions d’escoltes i guies. L’escoltisme
mundial té la seu a l’Oficina Escolta Mundial de Ginebra i el guiatge, a
Londres.

Història de l’escoltisme a Catalunya

Josep Maria Batista i Roca va ser un dels introductors de l’escoltisme als Països Catalans. Va residir alguns anys a Anglaterra i allà es va interessarpel moviment escolta. En una conferència al Centre Excursionista de Catalunya, es va declarar partidari del mètode escolta per a l’educació del caràcter de la joventut. El 1927 va fundar l’organització Minyons de Muntanya i el mateix any va publicar el Manual d’Excursionisme.

 

Batista i Roca va recórrer els centres excursionistes de barris i pobles per tal d’orientar les activitats de les seccions juvenils cap a les pràctiques escoltes. Així va néixer l’escoltisme genuïnament català, que va trobar ressò immediatament en molts grups de joves de centres excursionistes, entitat  recreatives i instructives o religioses. A poc a poc, els grups i el nombre d’activitats diverses van anar creixent; el 1928 es va organitzar a la Salut del Papiol el primer campament general de Guies Excursionistes i Minyons de Muntanya i el 1930 el primer aplec general de Minyons de Muntanya.

 

El 1930 es constituí el Consell General de la Germanor de Minyons de Muntanya, amb Josep Maria Batista i Roca com a president. Un altre membre destacat n’era mossèn Antoni Batlle i Mestre, que va col·laborar en la constitució de la Germanor de Noies Escoltistes.

El 1932 ja eren 44 les entitats federades. El 1933 les associacions que havien nascut sota l’impuls de Batista i Roca constitueixen la Institució Catalana d’Escoltisme per coordinar les seves activitats. El mateix 1933 els Minyons de Muntanya van rebre el reconeixement i l’autorització del papa Pius XI per la celebració de misses a l’aire lliure en els seus campaments. La primera missa es va celebrar al Collsacabra.

 

Durant la Guerra Civil de 1936-39 els escoltes van fer serveis auxiliars. Després del 1939 van reprendre les activitats en la il·legalitat. Durant els anys 40 i 50 el moviment escolta va tenir un paper important en la recuperació cultural i cívica de la joventut catalana. Una de les principals figures d’aquest període va ser Mn. Antoni Batlle, que va tenir molts de contactes amb Scouts de France, el nostre moviment escolta veí.

 

A mesura que el moviment escolta es recupera amb força, sorgeixen diferents federacions que el 1977 s’unifiquen en la Federació Catalana d’Escoltisme i Guiatge. Actualment la componen tres associacions: Escoltes Catalans, que aplega els agrupaments laics; Acció Escolta, els grups escoltes plurals, i Minyons Escoltes i Guies de Catalunya que aplega els agrupaments catòlics. En l’any 2007 hi ha uns 19.000 escoltes a Catalunya.

 

 

Baden-Powell deia...

La Llei Escolta

Els escoltes i les guies…

 

Ens esforcem a merèixer confiança i fem confiança a tothom.

Vivim la nostra fe i respectem les conviccions dels altres.

Aprenem a ser útils i a fer servei.

Som germans de tothom i treballem per la pau.

Som fidels al nostre país i ens sentim ciutadans del món.

Defensem la natura i protegim la vida.

Aprenem a viure en equip i ho fem tot entre tots.

Som decidits i afrontem les dificultats sense por.

Estimem el treball i volem fer bé les coses.

Aprenem a estimar i a jugar net.

 

L’últim missatge de Baden-Powell

Estimats escoltes,

Si mai heu sentit el conte “Peter Pan”, recordareu que el cap dels pirates sempre estava fent el seu discurs de mort perquè temia que li arribés l’hora de la mort i no tingués temps d’abocar-lo. Això és el que em passa a mi, i per tant, encara que en aquests moments no m’estic pas morint, ho faré un d’aquests dies i voldria dir-vos uns mots de comiat.
Recordeu bé que aquests mots seran els últims que sentireu de mi. He tingut una vida molt feliç, i voldria que també la tinguéssiu cadascú de vosaltres.
 
Jo crec que Déu ens posà en aquest món tan bell per ser feliços i gaudir de la vida. La felicitat no s’obté fent-se ric, ni tan sols reeixint en la carrera ni satisfent tots els gustos. Un bon pas cap a la felicitat és fer-vos sans i forts mentre sou nois, perquè pugueu ésser útils i, per tant, gaudir de la vida quan sigueu homes.
L’estudi de la natura us demostrarà quantes belleses i meravelles ha posat Déu en el món que gaudiu. Acontenteu-vos amb el que hàgiu aconseguit i feu tot el possible per conservar-ho. Mireu el cantó bo de les coses, i no pas el dolent.
Però el camí autèntic per a arribar a la felicitat és fer feliç l’altra gent. Procureu deixar aquest món una mica millor de com l’heu trobat i, quan us arribi l’hora de la mort, podreu morir feliços pensant que no heu malgastat el temps, sinó que heu fet tot el que heu pogut. Estigueu “Sempre a punt” per viure feliços, sigueu fidels sempre a la vostra Promesa escolta -àdhuc quan ja no sigueu nois- i Déu us ajudarà.