UNS CAMPAMENTS MÉS, UNS RECORDS ÚNICS
A La Claca cada estiu ens sentim els més afortunats i afortunades del món. Tenim la sort de poder gaudir de la natura, la muntanya, la companyia, l’amistat i l’estima que ens ofereixen els campaments. Aquest any no han sigut diferents de tots els altres, però tampoc han sigut iguals, perquè cada any els infants del nostre agrupament viuen els campaments com el moment més màgic i únic de l’estiu i de l’any.
I no només ho fan els infants, sinó també ho fem els caps i quel·les que en formem part, joves plens d’energia i il·lusió que ens passem l’estiu preparant els campaments mentre treballem d’allò que bonament hem trobat, per tal de poder guanyar quatre duros mal comptats i poder passar l’any estudiant. Són llargues estones davant de l’ordinador planificant la ruta, demanant permisos, contractant assegurances, revisant les necessitats del grup i dels infants, reflexionant quins objectius es volen treballar i escollint i pensant les activitats que millor s’adapten a aquests. És una tasca del tot invisible que darrere de cada relat d’aquests campaments s’amaga, però, que nosaltres els caps i quel·les, encara que ens puguem frustrar i esgotar, sabem que cada segon invertit es convertirà en un espai de creixement per aquells infants i joves que tant ens hem estimat durant el curs i que encara en els estimarem més després dels campaments. I sí, això és el que ens omple el cor.
Castors i Llúdrigues
Els més petits de la casa vam marxar sis dies a Les Lloses, al Ripollès, on amb l’eix d’animació ens vam poder transportar a tots els continents del món i descobrir-ne les seves cultures i tradicions. L’entorn del terreny era immillorable, un prat gegant, un bosc immens, una gorga plena de vida i unes vaques simpàtiques que cada matí ens venien a veure. Per més de la meitat dels infants, eren els seus primers campaments i potser la primera vegada que dormien més d’una nit fora de casa, però amb molta valentia van saber superar totes les seves pors, perquè no hi ha millor forma de créixer que amb l’estima de tots els seus companys i companyes per sentir-se segur i poder aprendre i gaudir de totes les activitats i moments que van viure. I és que encara que el primer dia de campaments haguessin de carregar una motxilla que semblava més gran que ells i elles, la veritat és que aquesta encara pesava més al final d’aquests, ja que carregaven tots els records d’aquests sis dies inoblidables.
Llops i Daines
La unitat dels Llops i les Daines vam marxar amb algun entrebanc de campaments. Just el dia que havíem de pujar al bus per anar fins a Sant Aniol de Finestres, el temps va decidir que tocava pluges fortes, així que ens vam esperar a dilluns per anar cap al terreny. Evidentment que ens va posar a totes i a tots tristos, però ens van fer venir encara més ganes de marxar i de gaudir-los molt i molt. Tota la unitat vam tenir la gran sort de poder viure una setmaneta en un hotel de 100000 estrelles, amb molta moltíssima fred i molta moltíssima calor, tocant la guitarra a totes hores, però només amb 1 dutxa a la setmana perquè la pudor es fa sostenible fins que arriba la gimcana marrana. Va tocar fer canvis de plans més del que hauríem volgut perquè el Meteocat ens jugava males passades, i entre pluja i pluja, polseres, escuts, samarretes, i alguna caminadeta més llarga del previst, ens vam banyar a les aigües gèlides del riu, vam veure la lluna més bonica del món i vam participar en el concurs de flams voladors més divertit de la història. Ah i que no ens ho deixem, ens vam convertir en grans xefs gràcies als coneixements d’un petit ratolí parisenc, en Remy, i que com molts de vosaltres podeu endevinar, és l’estimat protagonista de la pel·lícula Ratatouille.
Ràngers i Noies Guia
La unitat del mig de l’agrupament, els Ràngers i Noies Guia, no ens podem sentir més afortunats. Hem gaudit de nou dies plens de natura, primeres vegades, aigua i unió. Vam marxar a La Guingueta d’Àneu un poblet molt petit i a la vegada molt gran del parc natural de l’Alt Pirineu, on ens vam haver d’adaptar a la pluja i acabar fent una ruta improvisada d’allò més preciosa, envoltada de les muntanyes més verdes i els paisatges més bonics plens d’estanys i fauna. Vam aprofitar aquests campaments per conèixer-nos més les unes amb les altres, a aprendre que cal aturar-nos per pensar qui som per anar construint la nostra persona a poc a poc i, sobretot, els hem aprofitat per riure i divertir-nos en tot moment. I encara que la fred semblés que podia amb nosaltres, vam demostrar que la calidesa del cau és invencible.
Pioners i Caravel·les
I quins campaments que hem viscut, Galícia ja t’enyorem… Vam agafar un avió de destí Santiago de Compostel·la i allà sabíem perfectament el que ens esperava: llargues caminades, amb la motxilla i tendes a l’esquena per arribar al nostre objectiu, Fisterra, allà on antigament el món s’acabava. Així doncs, els primers dies amb la ruta, vam demostrar que amb una motxilla de 10 kg podíem arribar molt més lluny del que ens imaginàvem. Vam saber improvisar un lloc on dormir, cuinar-nos menjars boníssims amb qualsevol cosa, parlar de mil converses diferents, debatre de temes curiosos, aconseguir lluitar contra una senyora molt gallega i gaudir de cada moment més connectats que mai. I en els campaments estables, ens esperava la platja més bonica, que ens regalaria els millors capvespres i el millor terreny de joc. Ens emportem totes les cançons compartides, les llargues xerrades i sobretot tots els riures còmplices. Per acabar, la cerimònia del compromís i la promesa, on un cop més vam viure l’escoltisme des d’un lloc preciós.
TRUC 1
La unitat més gran i a la vegada més petita del cau vam posar rumb cap a la Pica d’Estats. L’objectiu el teníem clar i de ganes no ens en faltaven, però també sabíem que no seria fàcil, ja que feia dies que el Meteocat ens marcava molta i molta i moltíssima fred i fins i tot neu. Així doncs, amb la motxilla ben plena i preparada per qualsevol condició adversa vam començar a caminar cap al refugi de Baborte, però poc ens imaginàvem el que anava a passar, quan ja vam arribar a l’estany i vèiem l’esperat refugi la predicció es va complir, començava a nevar! Així que ens va tocar afanyar-nos per no quedar xops i freds… Un cop al refugi ens vam canviar i vam abrigar-nos ben abrigats. El refugi era petitó, però va convidar a llargues converses i jocs de cartes, acompanyat de menjars ben calentons fets amb el fogonet. L’endemà el paisatge va quedar del tot emblanquinat i vam fer l’aprenentatge més gran de tots, la muntanya sempre serà allà i mai es mourà perquè en un moment millor la puguem pujar, així que amb el cor trencat vam fer camí cap a baix al càmping. La pluja no va parar ni un instant, però sabíem que quan arribéssim tindríem el regal més gran, una dutxa d’aigua calenta.
Els següents dies vam anar amb els Ràngers i Noies Guia a un terreny a Cerbi on vam aprofundir amb nosaltres mateixos i on també vam aprofitar per començar a preparar l’any que ve i el nostre projecte de TRUC. La veritat és que aquests campaments han sigut molt més especials del que mai hauríem pogut imaginar, i en sortim estimant-nos encara més del que ho fèiem. Ja tenim ganes de què sigui octubre per començar la nostra última ronda com a infants del cau i que aquesta sigui la millor que de totes les que hem viscut aquests 12 anys que portem al cau.
